.png)
Un any en què el Vaticà va escollir cap d'Estat i els catòlics alhora guia espiritual, Benet XVI. Nosaltres el vam rebatejar com a Beneit XXX i vam aprofitar la polèmica que hi havia amb l'aprovació de la llei per celebrar bodes homosexuals. Per escenificar la polèmica vam construir una església ben colorida amb un vitrall una mica especial, amb una fulla de marihuana. Davant del temple, un altar amb uns bancs on es celebraven els casaments i uns arcs florals que cobrien l'espai. L'altra particularitat d'aquests casaments era que els oficiava el papa de Roma, amb el seu papamòbil que conformava la caravana de vehicles. Els que es casaven eren: una parella de núvies, una parella de guardia civils, una parella de monges, una de monjos, una de capellans, un conjunt de gospel, etc.
En l'elaboració de la carrossa vam ser pocs, però ben avinguts i com de costum amb un ambient genial de treball i gresca.
El teulat el vam muntar per separat i el vam pujar el dia abans, després de col·locar-hi un petit niu...els càlculs no van ser del tot ajustats i el mateix dia de sortir per la porta vam haver d'inclinar el campanar, una anècdota molt recordada en el grup i que ens va servir per mirar, cada cop que plantegem alguna cosa en alçada, les mides de la porta, que acostuma a ser la part més baixa de les naus.
Per sort vam poder apropiar-nos, -de fet en Jordi D. va trobar la clau-, uns dies abans, d'una grua que hi havia per la zona per fer la dificultosa operació de coronar el campanar.
Sense dubte que un punt fort d'aquell any va ser la caracterització. El públic va respondre molt bé davant segons quina parella de personatges i també ens consta que hi ha va haver alguna queixa per la banda clerical. A destacar l'Isaac, que apareix a la fotografia vestit de cuir i que va entrar molt al paper. Pels carrers, alguns ens recriminaven el seu personatge, que tot i ser exagerat tampoc era en absolut discordant amb l'esperit festiu i crític de la carrossa.
Un gran dinar de celebració, molt recordat dintre de la història de la Festa de l'Estany, on ens reuníem tres carrosses, és el mític dinar al pla d'Arenes. Juntament amb nosaltres hi van venir la colla del Rafa Molina i companyia i la del Moxó i companyia. Un dinar amb molta gresca, streptease, xou, salts d'alçada i molta xerinola.