.png)
2016- GANADERÍAS POPULARES
Era el meu primer any a la carrossa dels Sense Barca. Quan era petita sempre havia anat a altres carrosses, però mai havia viscut tant el que significa la preparació, els detalls i la familiaritat que comprèn aquesta festa, i més aquest equip format per gent de moltes edats, maneres de pensar i el respecte a tot.
Els SB teníem molta feina a acabar la carrossa, els detalls i recordo que eren molt importants. Aquell any, 2016, havia estat una veritable bogeria per què no sé sabia molt bé.. però el bombo no rodava bé i tots intentàvem treure ferro que una cosa tan important no rutllés, però ja estava fet i col·locat, havíem de posar-hi el nostre esforç a allò que faltava acabar: tapar amb tela negra els laterals, les columnes de l’escenari principal, pintar les boles del bombo: tot era una contra-rellotge i apareixien altres entrebancs que no es poden explicar… jajaja
Arriba el divendres a les 9 h de la nit i els cartells dels sponsors estaven fets i tots col·locats i acabada.... amb molta calma ens anem a sopar alguna cosa, tot habitual algunes de les nits en acabar la carrossa i a esperar a demà que tenim la gran nit i un fantàstic diumenge que ens espera amb les mans obertes.
El dissabte quedem sobre les nou de la nit, i és al·lucinant l’emoció que vaig viure perquè és realitza un ritual molt maco que és acollir els nous membres, es fa com un bateig de benvinguda a la família Sense Barca. Cada nou membre té un padrí, no us explicaré què es fa però és molt emotiu. Els “Oraculos” són els que dirigeixen aquest bateig i tot el que ve després. Aquest any han decidit que després del bateig anirem per tot el poble lligats de les mans en grups aleatoris fent una gin-cana; en els bars ens ofereixen un pinxo i un cervesa petita… embogits perquè l’endemà a les 8 h hem d’anar a fer la rua, vestits quasi tots d’ase: clar som la “ Ganadería Popular” i fa molta calor… seguim la festa fins al ball que hi ha a la plaça Cabrinetty, la nit es fa llarga però toca anar a dormir, demà ens espera el gran dia.
Els Sense Barca si alguna cosa els caracteritza és que són un grup que sempre fa paròdia del panorama polític, social i cultural. Arriba el dia, i ja som tots a punt per expressar el que políticament passa i amb caràcter, la carrossa es diu “ Ganaderías Populares”, es basa en el desacord sobre què va passar a les anteriors eleccions. La història tracta del descontent polític i fem paròdia ja que sembla que les eleccions es guanyin en un sorteig de la Loteria Nacional.
La performance era el bombo i els nens de “San Ildefonso” que els hi sortien sempre les mateixes boles, eren blaves, i els nens de Sant Ildefons no saben més que treure boles blaves... El ramader porta a la “Ganadería Popular” , que som els ases i que no veiem més enllà d’allò que el panorama ens exposa i ens mana i ens crida pel megàfon expressant aquell “no pot ser” que encara que us maltracti seguiu votant el mateix... mare meva! i nosaltres suant ... les folklòriques cantant-li al ramader i amb un “soul” autèntic representant en quin país vivim... país de folklore i pandereta. Va ser molt divertit i ho recordo com una majestuosa diada de l’Estany.