top of page

2017 – CONTRABAN DE MISSALS

Aquest any 2017 i sense voler-ho, hem trencat el mite que les males llengües fan córrer sobre que els Sense Barca només sabem criticar l’Estat espanyol (com ja havia passat l’any 2015 quan vam decidir ironitzar la infratelevisió amb la carrossa anomenada Telecirco). Aquest any hem decidit fer crítica sobre un personatge en concret que no pot caracteritzar més Catalunya, al menys un llarga etapa de la seva història, d’aquells que tenen figureta del caganer a les paradetes de Santa Llúcia amb la seva cara, el president Jordi Pujol.

21106831_1078143462323184_9061407949972337765_n.jpg
21192058_1078141452323385_5997727449714584045_n.jpg

Com bé sabreu, s’ha destapat que ell i la seva família estan implicats en un cas de corrupció. La Fiscalia ha descobert una nova fortuna de la família Pujol a Andorra.

21106419_1078141212323409_8751216144149645100_n.jpg

Entre d’altres coses còmiques del cas, es va saber que Marta Ferrusola parlava dels diners, telefònicament i intentant fer-ho de manera secreta, com a “missals” i aprofitant el gag que va clavar el programa de TV3 Polònia sobre el cas, on ella, Jordi Pujol i els seus fills versionen el musical de la pel·lícula "Sister Act" per explicar com portaven diners a Andorra (https://www.youtube.com/results?search_query=polonia+pujol) hem desenvolupat la idea de la carrossa i la nostra esperada performance.

21077676_1078142295656634_9220581536921128856_n.jpg
21105516_1078134212324109_627571444059128050_n.jpg

Així doncs, aquest any hem decidit actuar sobre un convent, uniformats amb hàbits de monja i a ritme de gospel.

21078411_1078172152320315_4986934410599304599_n.jpg

La performance es desenvolupa de la següent manera: des del convent, Marta Ferrusola vestida de Mare Superiora feia una trucada al banc a Andorra on responia el seu fill i parlaven de missals. A través d’una tirolina i dins d’una Bíblia es feia una transferència de diners d’un lloc a l’altre i acte seguit interpretàvem tan bé com hem sabut, la cançó del gag del qual abans parlàvem.

A títol personal, he de dir que és dels anys que més he gaudit de les nostres petites actuacions i no sé  si ha estat per la uniformitat de les disfresses, que tots semblàvem un, si era cosa de tenir una cançó cantada i coreografiada on cadascú sabia quin paper havia d’interpretar i quina era la seva posició que encara m’ha fet sentir més propera a la resta de participants de la carrossa i del públic.

bottom of page