.png)
Els Sense Barca sorgim fruit de la passió per la festa i les ganes de passar-ho bé i fer-ho passar bé. Una pseudo-família amb pocs moments baixos i moltes anècdotes acumulades al llarg dels anys. Un grup de gent molt heterogeni però que ha sabut connectar molt bé amb el públic d'aquesta gran festa en procés de recessió que és la FESTA DE L'ESTANY DE PUIGCERDÀ. Fins al punt que molts veïns esperen les recreacions com un esdeveniment més de la festa.
ELS INICIS. ANTECEDENTS
Cap al 1991, un jove Rafa Molina va començar a fer carrosses amb un grup de gent més gran que ell. Li van transmetre la passió per una festa i les ganes de desfilar li van néixer dintre. La seva primera participació en la Festa de l'Estany va ser en la carrossa "Rayito de sol", Després de varis anys fent carrosses, va emprendre carrera en solitari amb el seu bon amic Jordi Busuldu, cap allà al 1998. Van establir un grup molt sa i reconegut en els entorns de la festa per les ganes de gresca i de divertir-se més enllà d'altres objectius. Carrosses com "Bona nit i tapa't", "Els picapiedra", "Me estoy estresando", "Pasalacabra", "Oktoberfest" van ser algunes de les seves creacions. Envoltats de joves i amb un ànim festiu van enamorar tothom amb les seves divertides recreacions.
Onze anys després d'aquella primera carrossa d'en Rafa, un grup d'amics, en un bar de Puigcerdà durant la celebració de la seva Festa Major, decidiren participar en la Festa de l'Estany, gairebé com una juguesca. Amb poc coneixement en la construcció de res i gairebé sense eines es va fer la primera carrossa. Però la festa va ser molt maca, va calar en l'esperit d'aquells joves i ja no van deixar de fer-ne fins a l'actualitat. A l'any següent del primer contacte ja va aparèixer gent disposada a sacrificar hores del seu temps per l'elaboració dels motius sempre satírics, era l'única condició. Així, de mica en mica es va anar fent el grup gran i també molts van preferir no seguir degut a l'enorme sacrifici que comportava la preparació de la festa. Un moment clau va ser l'aparició del reconegut xouman llivienc, Jordi Delcor. Sense cap mena de dubte, un personatge clau en el creixement i augment de nivell de les representacions del grup així com en l'aparició de més gent disposada a participar en la festa. Només comparable a la incorporació uns anys després d'en Dani Cros, una persona multidisciplinar i força autodidacta que va fer pujar el nivell tècnic del grup i el va fer lluitar per objectius utòpics i gairebé obscens per la filosofia del grup. Marta Pont va ser un altre dels puntals bàsics per fer créixer i organitzar el grup, mantenir els costums i expandir-se
El grup, mantenint el seu esperit crític amb el que passava al seu voltant va començar fent una mofa l'any 2002 del conflite per l'illot Perejil, anomenada "Illa Julivert". L'any següent degut al malestar per la línia ferroviària que connecta la comarca amb la resta del principat "El tren Frene". Un any més tard arran de la polèmica construcció d'una gasolinera i el conflicte generat, "La Gasolinera". El 2005 la polèmica estava en l'aprovació de les "Bodes gay", ens va arribar que en certs cercles devots vam ser motiu de debat. El 2006 "Prou camps de golf", el títol ja explica de què anava la carrossa, arran del rumor de la construcció de varis camps de golf més a la comarca.
CONSOLIDACIÓ. CREIXEMENT
Després dels primers anys, un cop establerts en la festa i amb posició estable, van començar a venir els primers dinars amb altres grups el dia de la festa. Així, fins a tres colles de joves carrossaires es reunien el dia de la festa per fer xou. Uns anys després dues de les colles es van fusionar degut a la manca d'efectius i al bon rotllo existent. Es tenien els mateixos valors envers la festa i moltes ganes de passar-la conjuntament. La unió fa la força i ja es va veure de seguida que el desplegament de recursos havia crescut desmesuradament i que tot i mantenir el mateix esperit de crítica i festa, la qualitat tècnica anava en augment.
NOM. GRUP
Fusió de vàries persones i grups de carrossaires el nom del grup va sorgir com una autocrítica al mateix grup. Un grup de gent amb poques expectatives de guanyar res en el concurs de la desfilada de carrosses però amb l'objectiu de passar-ho bé i que la gent gaudís de le seves carrosses tant com ells. Així, i degut a que el fet curiós de construir un vaixell en una festa en ple Pirineu, semblava garantia per impressionar al públic i al jurat, es va decidir donar al grup el nom de ELS SENSE BARCA. Per consolidar la idea es va baixar a Sant Pere Pescador i es va adquirir una embarcació que des d'aquell any va esdevenir la signatura inequívoca del grup.
Des del 2007, les carrosses que ens han representat han sigut: "La nova Sarzuela", "No al transvassament" (2008), "Mòbbing rural" (2009), "JJOO Cerdanya 2022" (2010), "Indignats Cerdanya" (2011), "Casalet d'estiu a Botswana" (2012), "Bar-cenas, especialitat en xoriços" (2013), "Wertionario" (2014), "Telebasura" (2015), "Ganaderías Populares" (2016), "Contraban de Missals" (2017), "Tomorrow nau, la revolució dels somriures" (2018), "El baile de los caídos" (2019), L'any de les lliçons (2020), Museu de la Cerdanya (2021), El retorno del rey (2022).
