.png)
Els Sense Barca sorgim fruit de la passió per la festa i les ganes de passar-ho bé i fer-ho passar bé. Una pseudo-família amb pocs moments baixos i moltes anècdotes acumulades al llarg dels anys. Un grup de gent molt heterogeni però que ha sabut connectar molt bé amb el públic d'aquesta gran festa en procés de recessió que és la FESTA DE L'ESTANY DE PUIGCERDÀ. Fins al punt que molts veïns esperen les recreacions com un esdeveniment més de la festa.
ELS INICIS. ANTECEDENTS
Cap al 1991, un jove Rafa Molina va començar a fer carrosses amb un grup de gent més gran que ell. Li van transmetre la passió per una festa i les ganes de desfilar li van néixer dintre. La seva primera participació en la Festa de l'Estany va ser en la carrossa "Rayito de sol", Després de varis anys fent carrosses, va emprendre carrera en solitari amb el seu bon amic Jordi Busuldu, cap allà al 1998. Van establir un grup molt sa i reconegut en els entorns de la festa per les ganes de gresca i de divertir-se més enllà d'altres objectius. Carrosses com "Bona nit i tapa't", "Els picapiedra", "Me estoy estresando", "Pasalacabra", "Oktoberfest" van ser algunes de les seves creacions. Envoltats de joves i amb un ànim festiu van enamorar tothom amb les seves divertides recreacions.
Onze anys després d'aquella primera carrossa d'en Rafa, un grup d'amics, en un bar de Puigcerdà durant la celebració de la seva Festa Major, decidiren participar en la Festa de l'Estany, gairebé com una juguesca. Amb poc coneixement en la construcció de res i gairebé sense eines es va fer la primera carrossa. Però la festa va ser molt maca, va calar en l'esperit d'aquells joves i ja no van deixar de fer-ne fins a l'actualitat. A l'any següent del primer contacte ja va aparèixer gent disposada a sacrificar hores del seu temps per l'elaboració dels motius sempre satírics, era l'única condició. Així, de mica en mica es va anar fent el grup gran i també molts van preferir no seguir degut a l'enorme sacrifici que comportava la preparació de la festa. Un moment clau va ser l'aparició del reconegut xouman llivienc, Jordi Delcor. Sense cap mena de dubte, un personatge clau en el creixement i augment de nivell de les representacions del grup així com en l'aparició de més gent disposada a participar en la festa. Només comparable a la incorporació uns anys després d'en Dani Cros, una persona multidisciplinar i força autodidacta que va fer pujar el nivell tècnic del grup i el va fer lluitar per objectius utòpics i gairebé obscens per la filosofia del grup. Marta Pont va ser un altre dels puntals bàsics per fer créixer i organitzar el grup, mantenir els costums i expandir-se.
El grup, mantenint el seu esperit crític amb el que passava al seu voltant va començar fent una mofa l'any 2002 del conflite per l'illot Perejil, anomenada "Illa Julivert". L'any següent degut al malestar per la línia ferroviària que connecta la comarca amb la resta del principat "El tren Frene". Un any més tard arran de la polèmica construcció d'una gasolinera i el conflicte generat, "La Gasolinera". El 2005 la polèmica estava en l'aprovació de les "Bodes gay", ens va arribar que en certs cercles devots vam ser motiu de debat. El 2006 "Prou camps de golf", el títol ja explica de què anava la carrossa, arran del rumor de la construcció de varis camps de golf més a la comarca.
CONSOLIDACIÓ. CREIXEMENT
Després dels primers anys, un cop establerts en la festa i amb posició estable, van començar a venir els primers dinars amb altres grups el dia de la festa. Així, fins a tres colles de joves carrossaires es reunien el dia de la festa per fer xou. Uns anys després dues de les colles es van fusionar degut a la manca d'efectius i al bon rotllo existent. Es tenien els mateixos valors envers la festa i moltes ganes de passar-la conjuntament. La unió fa la força i ja es va veure de seguida que el desplegament de recursos havia crescut desmesuradament i que tot i mantenir el mateix esperit de crítica i festa, la qualitat tècnica anava en augment.
NOM. GRUP
Fusió de vàries persones i grups de carrossaires el nom del grup va sorgir com una autocrítica al mateix grup. Un grup de gent amb poques expectatives de guanyar res en el concurs de la desfilada de carrosses però amb l'objectiu de passar-ho bé i que la gent gaudís de le seves carrosses tant com ells. Així, i degut a que el fet curiós de construir un vaixell en una festa en ple Pirineu, semblava garantia per impressionar al públic i al jurat, es va decidir donar al grup el nom de ELS SENSE BARCA. Per consolidar la idea es va baixar a Sant Pere Pescador i es va adquirir una embarcació que des d'aquell any va esdevenir la signatura inequívoca del grup.
LOGO
Un cop consolidat el nom faltava un logo per poder expandir la marca. La idea dels ghostbusters i el seu logo amb un fantasma en un senyal va inspirar la imatge del grup. El primer autor va ser en Jordi Viñas, arquitecte de professió i amb nocions de photoshop suficients per treure un logo en un vespre d'estiu. L'aparició de joves preparats, anys després, va ajudar a modernitzar el logo. De la mà de l'Ari Marquès va evolucionar fins al que coneixem avui en dia.
.png)
MERXA
El pas següent, després de la consolidació, va ser l'aparició dels complements exclusius del grup. La prèvia de l'any 2012, després d'una nit a la mítica discoteca Sena alguns dels que fèiem temps tot esmorzant per anar a preparar la festa de l'estany, ens vam adonar que durant tota la nit havíem lluit ulleres de sol. Des d'aquella data les vam començar a portar més sovint fins que pel Word Tour-k 2014 se'n van encarregar de personalitzades, grogues amb el motiu del tour festiu.
Després d'allò van aparèixer les primeres samarretes, que s'acostumen a lluir en el tradicional sopar de dissabte previ festa. Amb el temps i gràcies a l'empenta dels oracúlos i sensebarqueros com l'Albert Garrido, el nostre empordanès del grup, van aparèixer gorres, dessuadores, bosses i gots.
AFTER
Ja l'any 2007, en el naixement del grup, alguns membres allargaven la festa del dissabte a la nit i l'encadenaven amb la rua de la festa de l'estany del diumenge. L'After SB com a tal va néixer per casualitat després de que alguns components del gup, no els primers, van decidir allargar el sopar tradicional de dissabte fins al matí i seguir la festa amb les rues. No stop. Aquell primer any, 2012, es va seguir la festa a la discoteca Senna i després a esmorzar al local del costat fent temps per anar a Alp a maquillar-se per l'ocasió. Els anys següents, quan tancaven els locals de nit, s'anava a la nau on es feia la carrossa i es posava música fins a l'hora d'esmorzar, que normalment marca al grup. Per aquet motiu es va començar a parlar de l'after SB, sovint a les naus entre edificis i amb el cotxe del Dani Espada com a cabina improvitzada. Durant 10 anys ininterrompudament es va celebrar i ni la pandèmia va poder evitar una nit memorable al mig de la muntanya, al mas Tartàs.
BEEF
Tradicionalment a la FE ha costat molt mantenir els grups cohesionats. Sovint grups de joves començaven a fer carrossa però passats uns anys ho deixaven en el millor dels casos o acabaven barallats entre si. Els SB, per antiguitat i presència, ens vam convertir en un referent pels altres grups, com anteriorment altres ho havien estat per nosaltres. Grup que no deixava indiferent, motivador i també odiats ens alguns moments i per algú concret.
Ja en els inicis del grup i degut a ser un grup molt reivindicatiu i que no acceptava fàcilment imposicions governamentals una coneguda integrnant de la comissió de festes va ser designada per intentar conduir per on volien la rua. No se'n va sortir massa tot i el marcatge i a més es va crear una relació curiosa entre alguns integrants i ella. Passat el temps un comentari despectiu i gratuït d'aquesta senyora va revifar aquella animadversió. Després de plegar de la comissió amb el canvi de color polític al consistori, el grup en la festa d'aquell any se'n va recordar amb una famosa pancarta penjada a la barca que va generar desconcert entre el públic que no tenia context. Passats els anys, el 2025 va ser jurat en una edició on va puntuar el grup amb un 0 en totes les categories
Però realment la polèmica entre el grup i alguns integrants d'altres grups va començar el 2018, la primera vegada que es va compartir nau en el polígon Sant Marc. Allà els SB vam arribar primers a la nau i vam ecollir lloc, vam delimitar l'espai i això no va agradar a algunes persones quevan venir després. Un episodi molt recordat va ser el de la caca d'un gos en el que es va acusar a un membre destacat dels SB sense que fos cert i allò va cripar molt la relació amb unes persones concretes.
Anys deprés, el 2022, es va tornar a compartir nau amb altres grups. Després d'un after SB en el que va venir gent d'altres carrosses es va trencar una part d'una carrossa estacionada a la nau: això va suposar que els altres grups acusessin als SB i es va generar una situació molt incòmoda en acabar la rua matinal en el que no es va arribar a les mans per ben poc. La relació amb algunes persones d'altres grups es va deteriorar molt i a l'entrega de premis d'aquell any i posteriors alguns carrossaires van propinar insults diversos. En l'entrega de premis de 2025, la colla guanyadora del premi del jurat (SB no va fer ni podi en els premis) van recollir el guardó com a campions tot cridant: "voti, voti voti, Sense Barca qui no voti".
ORGANIZACIÓ DEL GRUP
El grup s'organitza actualment amb les categories següents:
ORACÚLOS
STAFF
FÒSSILS
FAMÍLIA SB
NOVELLS
KIDS
El 2014 va ser un any de relleu generacional, el primer. Part dels fundadors ja necessiaven fer un pas al costat i es va pensar una forma original de donar pas. Es va idear un organigrama en departaments i un cap per cada secció, un organ consultiu anomenat oracúlos i unes presidentes escollides per votacios que havien de liderar la nova generació de sensebarqueros. Tot i que no es va acabar d'entendre la idea, el grup va evolucionar cap a un sistema basat en que els oracúlos organitzen i dinamitzen el grup. Actualemt son 8 persones
Capítol a part mereixen els anomenats STAFF. Tot va començar en les primeres carrosses en les que s'havia de rtobar gent disposada a veniramb el seu tractor i alguns dels membres ajudàvem a que la rua funcionés el més fluida possible, indicant al xófer en alguna maniobra, vigilant que ningú prengués mal, etc. Amb el temps van anar apareixent voluntaris que a canvi del dinar de diumenge venien a fer la rua per ajudar, sense participar en la disfressa ni en la construcció de la carrossa i a més externs a la festa que portava el grup, per garantir les mesures de seguretat i funcionament. Amb els anys aquest grup d'staff és molt numerós i resolutiu. Participa en les decisions del grup, són els primers que s'arremanguen per moure remolcs i eines i fer la carrossa. El diumenge de la festa, després de dormir les hores reglamentàries, queden al totateca per exmorzar ben aviat i preparen tota la rua a lloc els primers de la festa. Són un actiu del grup que no té preu i que també el diferencia de la resta de grupas participants a la rua
Des del 2007, les carrosses que ens han representat han sigut: "La nova Sarzuela", "No al transvassament" (2008), "Mòbbing rural" (2009), "JJOO Cerdanya 2022" (2010), "Indignats Cerdanya" (2011), "Casalet d'estiu a Botswana" (2012), "Bar-cenas, especialitat en xoriços" (2013), "Wertionario" (2014), "Telebasura" (2015), "Ganaderías Populares" (2016), "Contraban de Missals" (2017), "Tomorrow nau, la revolució dels somriures" (2018), "El baile de los caídos" (2019), "L'any de les lliçons" (2020), "Museu de la Cerdanya" (2021), "El retorno del rey" (2022), "Sortiu i Gaudiu" (2023), "Cerdanyapoli" (2024) i "Com està el pati" (2025)