
Misteriosament van aparèixer prop de Sanavastre unes estaques que semblava que estudiessin el possible transvasament, Segre-Llobregat. Hi havia una sequera considerable i emblava que algú s'ho plantegés seriosament. La notícia no va trigar a córrer i vam considerar que era un tema prou escaient en la nostra filosofia.



Així que vam fer un cerdà que membre en mà es pixava en el transvasament. En una carrossa que simulava Catalunya vam construir el Cadí amb el seu túnel i tot el curs del riu Llobregat. El cerdà pixava en un embut que canalitzat pel túnel auxiliar del Cadí arribava a l'embassament de la Baells, també representat. D'aquí, el curs del riu seguia i el circuit d'aigua es perdia a Barcelona en un gran mar que vam simbolitzar amb una peixera, amb peixos i tot. En la maqueta no faltava cap detall i fins i tot les minimaquetes que apareixien foren fetes a mà per nosaltres mateixos.
Una masia, el pont del Diable, una altra casa. L'eix del Llobregat també el vam simular i també apareixia la central de Cercs, escopint fum contínuament. Més avall Montserrat i el seu telefèric. Fins a Barcelona amb la Sagrada Família i la torra de Jaques Nouvell de forma fàl·lica. No s'apreciava si no t'acostaves de prop la feinada que va comportar, amb tots els detallets que hi havia.

Ens acompanyava un núvol radioactiu que feia ploure aigua i pixum. Un repte a l'hora de construir sobre un cotxe que vam resoldre prou encertadament i que anys més tard va inspirar algun altre núvol en la mateixa festa.

Els personatges vestits de gotes d'aigua i de pipí no paraven de mullar i demanar aigua pels balcons de la cervavila, sense dubte un dels moments més recordats pel grup degut al seu alt component festiu.


La premsa aquell dia també se'n va fer ressò:
http://www.bibgirona.cat/assets/documents/000/019/908/1219650213-20080825.pdf