top of page

Un viatge a través del temps: La nostra col·lecció de carrosses al llarg dels anys

Us convidem a explorar la nostra galeria de fotos, que relata l'evolució de les nostres creatives carrosses al llarg dels anys. Cada imatge captura l'essència única de cada moment i reflexa el talent i la dedicació del nostre grup en la creació de records inoblidables

En un any on es premiaven els naixements dels infants i en plena acció reproductiva de la corona espanyola, vam caure en la temptació de representar-ho al·legòricament.

Misteriosament van aparèixer prop de Sanavastre unes estaques que semblava que estudiessin el possible transvasament, Segre-Llobregat. Hi havia una sequera considerable i emblava que algú s'ho plantegés seriosament. La notícia no va trigar a córrer i vam considerar que era un tema prou escaient en la nostra filosofia.

A un pagès de la comarca li van posar una denúncia per males olors i volien que canviés la ubicació de la seva explotació agrària. Les notícies van sortir pertot arreu i gairebé ens van obligar a tractar el tema sense voler-ho, degut a la seva rellevància.

Després de tot el debat de la candidatura pels Jocs Olímpics d'hivern de Barcelona i la polèmica amb les altres candidates espanyoles, els SENSE BARCA vam decidir posicionar-nos: Cerdanya 2022 era la nostra opció, clar que pel 2022, amb el canvi climàtic existent, no sabíem si hi hauria neu o l'hauríem de fabricar.

En un any on es premiaven els naixements dels infants i en plena acció reproductiva de la corona espanyola, vam caure en la temptació de representar-ho al·legòricament.

El 2011, en plenes protestes a les principals capitals de l'estat del moviment autoanomenat INDIGNATS i les malhauradament conegudes càrregues policials a Barcelona, els Sense Barca ja teníem tema escollit.

Misteriosament van aparèixer prop de Sanavastre unes estaques que semblava que estudiessin el possible transvasament, Segre-Llobregat. Hi havia una sequera considerable i emblava que algú s'ho plantegés seriosament. La notícia no va trigar a córrer i vam considerar que era un tema prou escaient en la nostra filosofia.

Organitzat per l'institut NOOS i patrocinat per BANKÏA

El 2012 ha donat per molt i com que no tenim ni recursos ni temps per construir totes les carrosses que haguéssim volgut fer, hem fusionat les idees que teníem (no totes)

En un any on es premiaven els naixements dels infants i en plena acció reproductiva de la corona espanyola, vam caure en la temptació de representar-ho al·legòricament.

El 2011, en plenes protestes a les principals capitals de l'estat del moviment autoanomenat INDIGNATS i les malhauradament conegudes càrregues policials a Barcelona, els Sense Barca ja teníem tema escollit.

Misteriosament van aparèixer prop de Sanavastre unes estaques que semblava que estudiessin el possible transvasament, Segre-Llobregat. Hi havia una sequera considerable i emblava que algú s'ho plantegés seriosament. La notícia no va trigar a córrer i vam considerar que era un tema prou escaient en la nostra filosofia.

Organitzat per l'institut NOOS i patrocinat per BANKÏA

El 2012 ha donat per molt i com que no tenim ni recursos ni temps per construir totes les carrosses que haguéssim volgut fer, hem fusionat les idees que teníem (no totes)

Si un tema ha sigut protagonista en l'actualitat més rabiosa dels darrers mesos, tots tenim clar quin és: SUBORNS i desviació de fons públics.

Temàtica de l'educació i la nova política del govern espanyol per espanyolitzar als nens catalans, segons ells, polititzats i abduïts per la febre independentista.

No sé si serà cosa nostra, que ja podria ser, però des dels Sense Barca no entenem com els programes que ofereix la cadena fundada ni més ni menys que pel senyor Berlusconi, sempre han estat a la capdavantera en audiència a l’Estat Espanyol.

Era el meu primer any a la carrossa dels Sense Barca. Quan era petita sempre havia anat a altres carrosses, però mai havia viscut tant el que significa la preparació, els detalls i la familiaritat que comprèn aquesta festa, i més aquest equip format per gent de moltes edats, maneres de pensar i el respecte a tot.

Aquest any hem decidit fer crítica sobre un personatge en concret que no pot caracteritzar més Catalunya, al menys un llarga etapa de la seva història, d’aquells que tenen figureta del caganer a les paradetes de Santa Llúcia amb la seva cara, el president Jordi Pujol.

“La Revolució dels Somriures", una carrossa la qual va donar molt de joc en quan a la crítica irònica-festiva del grup dels Sense Barca alhora de construir-la per celebrar la Festa de l'Estany.

Després de la polèmica sorgida amb el canvi d'ubicació de les restes del dictador Franco, la paròdia estava servida en safata de plata: una exhumació en tota regla seria la temàtica escollida pel grup. Un grup de legionaris, amb els enterradors i fins i tot un bisbe obrien el panteó on se suposava que havia d'estar el general feixista. 

Aquest any, Els Sense Barca ens ha tocat viure els efectes de la pandèmia. Aquest any, s’han prohibit moltes festes, actes, celebracions... Una de les festes que s’ha vist afectada i anul·lada
ha sigut la nostra festa, la Festa de l'Estany.

El COVID va venir per quedar-se força temps entre nosaltres i per segon any consecutiu la Festa de l'Estany perillava. El 2020 els SB ja vam mantenir l'esperit festiu ben present i el 2021 ens vam adaptar novanment a les dificultats.

La tornada del rei emèrit, Juan Carles, a la mare pàtria, va generar polèmica per la perversió de la jugada.

Negocis lucratius per ell fora de l'estat amb comptes a l'estranger sense tributar a Espanya i a més amb la mirada de la justícia cap a un altre costat.

bottom of page